Els 5 millors barrancs de Catalunya

Escollir els 5 millors barrancs de Catalunya no és feina fàcil. A Catalunya tenim la sort de comptar amb infinitat de llocs per a la pràctica del barranquisme, descensos molt diferents i de gran qualitat. En aquest TOP 5 de barrancs catalans hem escollit aquells que hem considerat més estètics, divertits (amb salts, tobogans i ràpels macos) i salvatges.

Així doncs, si t’agrada el barranquisme, aquests són els 5 barrancs catalans que has de fer:

1. GORGES DE NÚRIA

 

El Barranc de Gorges de Núria és el barranc tècnic i adrenalínic per excel·lència a Catalunya. Es divideix en dos trams excavats en un granit perfecte amb salts i tobogans “llançadora” no aptes per a novells. En aquest barranc és molt important conèixer o informar-se del cabal adient per iniciar el descens, doncs, amb massa aigua, pot arribar a resultar molt perillós. També haurem de saber diferenciar el que és tobogan o salt i el que no; i en cas de ser-ho, des de quin punt es pot saltar o quina és la posició adient per a cada tobogan.

  • Dificultat: Alta.
  • Aproximació: 1h30min
  • Descens: 3h aprox
  • Retorn: 1h

Sortirem de Queralbs (Ripollès) i farem una llarga aproximació d’hora i mitja costa amunt pel camí que condueix a l’emblemàtica Vall de Núria, vall d’alta muntanya que recull les aigües que alimenten aquest barranc. Tot i la llarga aproximació, les vistes recompensen tot l’esforç.

El barranc de Núria es divideix en dos trams. Només ficar-nos a l’aigua  ens adonarem d’una cosa… L’aigua està “fresqueta”… i no pot ser d’altra manera, aquesta aigua baixa del desglaç de cims com el Puigmal. El primer tram marca la dinàmica del barranc, un primer tobogan “llançadora” curtet i de seguit un de no “tan curtet”, un ràpel tècnic amb salt i arribem al mític tobogan “Formula 1″ (de 0 a 100 en un segon, no sé si es refereix a la velocitat o a les pulsacions). Per acabar aquesta part, tenim l’opció de fer el “Salt de Sastre”, es tracta de saltar des de el pont del Sastre uns 12 m aprox. Salt tècnic.

D’aquest punt sortirem fora del barranc per anar a buscar l’inici del segon tram, just al pont del Cremall. En aquesta part podrem trobar salts “buscats”, és a dir, que haurem de sortir de la llera principal i els haurem de conèixer, de contrari passarem de llarg. També trobarem ràpels tècnics i tobogans tècnics com “l’estret” o el mític “tobogan de la muerte, un tobogan llançadora d’uns 19m en total (evitable amb ràpel).

El retorn queda una mica amagat. Pujarem per un camí dret fins a trobar un altre cop el camí de la Vall de Núria i d’aquí, al cotxe.

2. FORAT DE BOIXOLS

El Barranc de Bóixols o Forat de Bóixols és el barranc perfecte. Tant si us inicieu en el món del barranquisme, com si sou tot uns “barranqueros“, Bóixols, no pot faltar en la vostra llista. Barranc d’aproximació curta i on, un cop dins, el continu de salts, tobogans i ràpels, fan d’aquest una activitat super-dinàmica. A més, el final, no deixa a ningú indiferent. Tot això en un entorn llunyà i salvatge del Pallars Jussà.

  • Dificultat: Baix.
  • Aproximació: 10min
  • Descens: 2h / 2h30min. aprox
  • Retorn: 35min

Ens trobem al poble de Bóixols, fronterer entre les comarques del Pallars Jussà i l’Alt Urgell. Important!!, l’espai per aparcar és limitat, i els veïns necessiten moure els tractors i entrar a les seves cases, no deixeu el cotxe a qualsevol lloc, si us plau!! Un cop allà travessem el poble i ens dirigim al punt d’inici a 10min.

El barranc de Bóixols es divideix en dos trams. Al pimer tram del Barranc de Bóixols trobarem molts salts. Però atenció!, no tots els ressalts són saltables, hem de conèixer aquests abans. Aquesta és la part del barranc més dinàmica.

El segon tram el trobem a partir de l’Afluent de Bóixols. A partir d’aquí comença la “part de corda”. On també n’hi ha algun salt, però, primaran les maniobres amb aquesta. De fet, en aquest punt tenim un dels ràpels més macos d’aquesta part del Pirineu, un ràpel volat molt estètic. El barranc acaba en el fotogènic pont medieval de Bóixols, amb un salt que fica la cirereta al pastís.

El retorn es fa per un antic camí de ferradura que encara conserva, a trams, l’empedrat.

3. BARRANC DE SANT ANIOL

Enmig de l’Espai Natural Protegit de l’Alta Garrotxa, amagada entre la natura salvatge i boscos densos, trobem aquesta joia, el Barranc de Sant Aniol. Aquest barranc està a la llista perquè compleix tots els requisits per ser-hi: Entorn impressionant, aigües cristal·lines, salts i ràpels brutals i sensació constant d’estar enmig del no-res… Tot i això, és un barranc que demana certa forma física, perquè tant la llarga aproximació, el retorn, com el mateix barranc ho exigeixen. També haurem de tenir en compte les diferents regulacions del Parc. Ara us ho expliquem:

  • Dificultat: Mig /Alt.
  • Aproximació: 3h
  • Descens: 3h. aprox
  • Retorn: 1h

Ens trobem a Sadernes, porta d’entrada de l’Espai Natural Protegit de l’Alta Garrotxa, un indret extraordinari. El primer que hem de saber és que haurem de reservar prèviament plaça de pàrquing i accés al barranc a través de la pàgina web del Consorci de l’Alta Garrotxa. No s’autoritzen més de 10 persones/dia per l’accés al barranc.

Un cop tinguem solucionat el tràmit burocràtic i estiguem aparcats, només queda gaudir. L’aproximació, no ens enganyem, és moolt llarga, però és tan llarga com bonica. Remuntarem el riu de Llierca, i passarem a prop de l’Ermita de Sant Aniol (en obres, si podeu apropar un sac d’obra s’agrairà 😉). A partir d’aquest punt el camí s’enfila i és recomanable portar algun tipus de track offline (perquè no hi ha cobertura). La ruta d’aproximació en si mateixa ja és una aventura.

Un cop arribem a l’inici del barranc ens endinsarem en un seguit de badines, la gran majoria saltables que li donen un caràcter molt dinàmic. Aquest tram acaba amb el Salt de la Capa, un impressionant i molt obert ràpel de 50m. Brutal.

El segueix un bon tram de salts, ràpels i ressalts. Tots ells amb aigües cristal·lines. Finalment, arribarem al gran final, el Salt del Brull, un ràpel de 30m preciós. Podem acabar el barranc amb un salt a l’idíl·lic Gorg Blau o Grog Fosc, un gran final de barranc!!
Final de barranc, però no d’activitat!, encara ens queda 1h de retorn, però amb un gran somriure i envoltats de natura :)

4. BARRANC DE VIU DE LLEVATA

En un port de muntanya a mig camí entre el Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça, trobem aquest barranc. Aquest descens és un recorregut maco i molt variat. Podrem trobar trams oberts i d’altres força engorjats i estrets. A més, gaudirem de salts atrevits, tobogans curiosos i ràpels tècnics. Per aquests motius hem escollit el Barranc de Viu de Llevata perquè formi part de la nostra llista. És un barranc que amb molta aigua pot ser perillós i que a l’estiu es pot arribar a eixugar, així que cal conèixer-lo o demanar informació per tal de no fer un viatge en va.

  • Dificultat: Baixa.
  • Aproximació: 10min
  • Descens: 3h. aprox
  • Retorn: 35 min

Aparcarem al poble de Viu de Llevata. En temporada d’estiu normalment hi ha una caseta que actua en nom de bar i on trobem un revisor que cobra una taxa simbòlica per cotxe aparcat.

D’aquí creuem el poble, enclavat a dalt del port de muntanya amb magnífiques vistes al Parc Nacional d’Aigües-Tortes. I de seguida el camí baixa direcció el fons de vall. Nosaltres preferim entrar per un ràpel volat de 30 m… sshh, és el secret del guia 😉 Un cop dins trobem una primera part engorjada, on ja podrem fer un tastet dels salts i tobogans “marca de la casa”.

Un cop passem per sota del pont romànic el barranc s’obre per a més tard tornar-se a encaixonar. Salts com el conegut com el “corre-corre”, tobogans guapos i zones molt engorjades ens esperen. Després d’una altra obertura ens espera el sorprenent ràpel del “Tarzan” i un seguit de salts finals i un ràpel molt fotogènic per acabar.

A l’acabar el barranc, val la pena prendre una mica el sol i agafar energia, ja que ens espera un retorn ben dret per mig d’un bonic bosc de faigs.

5. TORRENT DE GAVARRA + FORAT DE BULÍ.

El Torrent de Gavarra ostenta el títol de barranc més llarg de Catalunya. Més de 6km e barranc, amb una aproximació llarga i un retorn llarg.

Honestament, el primer cop que vaig fer el Torrent de Gavarra em va semblar un sense fi de tolles amb aigua estancada i trams secs… Vaig pensar que no hi tornaria mai més… Però al cap d’un temps, uns amics em van comentar que el Torrent de Gavarra estava al seu punt ideal i que hi havíem d’anar. Sincerament, em va costar decidir me, però vaig optar per donar-li una segona oportunitat. I quin encert!!! El que la vegada anterior eren una vintena de ràpels secs o amb tolla podrida, es va transformar en un no parar de saltar a basses d’aigua cristal·lina, tobogans, ràpels amb aigua superestètics, passadissos inundats. Feia molt de temps que no gaudia tant d’un barranc!! I el millor va ser acabar el barranc fent el tram del Forat de Bulí, el trekking aquàtic més estètic de Catalunya amb diferència, amb els seus túnels i formacions úniques.

Si vols encertar quin és el millor moment per trobar el Torrent de Gavarra en condicions, t’ho expliquem a la “Descripció”.

  • Dificultat: Alta.
  • Aproximació: 1h
  • Descens: 5-6h. aprox
  • Retorn: 2h 30min

Com indica el seu nom el Torrent de Gavarra, segueix un ritme torrencial, és a dir que baixa aigua de manera torrencial després de períodes de pluges llargs o intensos. És per això que el moment ideal per no trobar-lo sec, és just després d’aquests períodes, principalment unes setmanes a primavera. Però, hem d’anar amb compte perquè un cabal massa alt pot resultar perillós.

Un altre factor molt important a tenir en compte és avaluar el cabal del Riu Rialb al seu pas pel Forat de Bulí. El Torrent de Gavarra és un afluent del Riu Rialb. Normalment, si el Gavarra porta aigua, el Rialb va molt pujat de nivell i, segons en quin punt, si no fem servir tècniques d’aigües vives, pot resultar perillós.

El Torrent de Gavarra marca la frontera entre les comarques de l’Alt Urgell i la Noguera. Les possibilitats per iniciar el barranc són múltiples. Podem deixar el cotxe més a prop de l’inici, als voltants del poble de Gavarra, més a prop del final, al pàrquing del Forat de Bulí (de pagament des de 2021), o bé, si podem i tenim temps, podem fer una llarga combinació de cotxes. Sigui com sigui, haurem de caminar o conduir molta estona.

El Torrent de Gavarra es divideix en dos trams. Un primer tram que normalment li costa de carregar-se d’aigua, amb algun salt i sobretot una part final molt encaixonada i estreta, amb uns ràpels molt estètics.

Aquest primer tram acaba en la confluència amb el Barranc de Càrreu. A partir d’aquí comença un segon tram ple de salts, tobogans i petits ràpels i passadissos inundats.

L’arribada al riu Rialb, és normalment ensordidora. El cabal es multiplica per tres. Ara hem d’anar amb compte amb els moviments d’aigua. El Forat de Bulí és un descens extraordinàriament estètic. Aigua cristal·lina, surgències que regalimen de les parets del voltant a desenes de metres d’alçada i creen formacions de tosca que de vegades formen uns túnels per on passa el riu sencer i crea un ambient del tot màgic… A la sortida del segon túnel podem donar el llarg descens per acabat, només falta tornar al cotxe allà on haguem decidit aparcar-lo.

SI VOLS DESCOBRIR AQUESTS O D’ALTRES BARRANCS, AQUEST ÉS EL NOSTRE CATÀLEG

65 €
Activitats guiades
Barranquisme
1 dia
Alt
55 €
Activitats guiades
Barranquisme
1 dia
Mig
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
49 €
Activitats guiades
Barranquisme
1 dia
Baix
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
49 €
Activitats guiades
Barranquisme
1 dia
Baix
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
45 €
Activitats guiades
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
120 €
Activitats guiades
Barranquisme
2 dies
Mig
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
55 €
Activitats guiades
Barranquisme
1 dia
Mig
78 €
Activitats guiades
Barranquisme
1 dia
Mig
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
120 €
Activitats guiades
Barranquisme
2 dies
Mig
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
120 €
Activitats guiades
Barranquisme
2 dies
Baix
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
659 €
Activitats guiades
Barranquisme
5 dies
Mig
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
49 €
Activitats guiades
Barranquisme
1 dia
Baix
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
49 €
Activitats guiades
Barranquisme
1 dia
Baix
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
49 €
Activitats guiades
Barranquisme
1 dia
Baix
149 €
Activitats guiades
Barranquisme
2 dies
Baix
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
180 €
Activitats guiades
Barranquisme
3 dies
Baix
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
829 €
Activitats guiades
Barranquisme
7 dies
Baix
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
849 €
Activitats guiades
Barranquisme
7 dies
Mig
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
49 €
Activitats guiades
Barranquisme
1 dia
Baix
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
43 €
Activitats guiades
Barranquisme
1/2 dia
Baix
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
2270 €
Activitats guiades
Barranquisme
18 dies
Mig
  • 30-09-2022 / 17-10-2022
    Confirmat
889 €
Activitats guiades
Barranquisme
7 dies
Mig
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
240 €
Activitats guiades
Barranquisme
2, 3 o 4 dies
Baix
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
240 €
Activitats guiades
Barranquisme
4 dies
Baix
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
180 €
Activitats guiades
Barranquisme
1, 2 o 3 dies
Baix
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
140 €
Activitats guiades
Barranquisme
2 dies
Alt
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
180 €
Activitats guiades
Barranquisme
3, 4 o 5 dies
Baix
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
48 €
Activitats guiades
Barranquisme
1 dia
Baix
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
55 €
Activitats guiades
Barranquisme
1 dia
Alt
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
45 €
Activitats guiades
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
49 €
Activitats guiades
Barranquisme
1 dia
Mig

Tres mirades recomanades

No volem perdre l’oportunitat de fer-vos volar la imaginació i somiar amb noves muntanyes o nous paisatges per visitar.

Dies com aquests són dies de reflexió i contemplació. Tant d’un mateix, com de les moltes “finestres” que ens ofereix internet, clar. Trobem moltes maneres i formes d’afrontar la vida, de relacionar-nos amb muntanya i la natura. I moltes maneres de formar-hi part.

Aquests documentals que us presentem són mirades semblants, vistes des de diferents prismes. Mirades de respecte i passió pel que un fa. Gaudiu-les!

 

Slovak Direct – Denali

Expedició Catalana a un dels cims més emblemàtics d’Estats Units per la una ruta tècnica d’alpinisme. Una ascensió llarga amb temperatures baixíssimes on l’estratègia a seguir és una de les claus per l’èxit.

Alpinisme amb estat pur i alpinistes de carn i ossos.

Atenció! Només estarà disponible fins el divendres 17 d’abril.

Orbayu a climbing Odyssey with Nina Caprez and Cédric Lachat

Per nosaltres, el Picu Urriellu representa quelcom especial. Visitem aquest cim any rere any. No ens en cansem. De fet, carreguem l’energia en aquest lloc. Tothom que hi ha estat sap de que parlem.

En aquest documental es pot veure la lluita i l’esforç per aconseguir superar el llindar de la dificultat màxima en escalada en roca.

Qui sap, si veien aquestes imatges i aquest gran rocam, vosaltres també comenceu a fer la peregrinació anual…

The of canyoning with Warren Verboom 

Barranquisme a l’actual meca, Ticino (Suïssa)

Un documental refrescant, replet d’adrenalina que et posarà l’ai al cor. Imatges úniques i una mirada artística per acabar de amanir-ho.

Seu i pren-te uns minuts per gaudir de valent. Es-pec-ta-cle!

(el documental és amb alemany, però pots activar els subtítols al català/castellà a Configuració>Subtítols + la llengua que vulguis. Llavors actives els subtítols al seu icona)

Esperem que les gaudiu tant com nosaltres.

Salut i alçada!

Grans ascensions

GRANS ASCENSIONS

Aquest és el nostre repte per vosaltres, és tracta de tres grans ascensions, mítiques, a tres cims del nostre Pirineu. Seguirem les passes dels primers pirineístes. Hem escollit rutes amb un gran component d’aventura, i per camins que simulen molt bé aquelles ascensions dels pioners als finals del Segle 19.

Els reptes són;

⇒ Gran Diagonal – Pollegó inferior del Pedraforca (PD-)

Proper 23 de Setembre

⇒  Via normal – Bessiberri Sud (PD)

Proper 7 d’ocutbre

⇒  Via normal – Encantat Gran (PD)

Proper 22 d’octubre

Aquestes ascensions tenen un component tècnic que no tenen les ascensions de baixa dificultat, serà necessari, en ocasions, encordament i quelcom de material d’escalada. Malgrat això, no requerim que els participants tinguin coneixements d’aquests.

Aquests tres cims mítics, són bons exponents del muntanyisme català, i les ascensions són ven preuades per molts muntanyencs. Tot hi això, no són sender molt concorreguts i és molt provable que les ascensions les fem en solitari.

Són ascensions que requereixen d’un bon esforç físic per part dels participants, ser tenaç per superar passos aeris i trepar els darrers metres fins a cada cim. Se’ns dubte un esforç que tindrà la gran recompensa de cims privilegiats amb vistes úniques!

Per la part de Pirineu Infinit, volem premiar aquest esforç amb una camiseta exclusiva per els participants que assoleixin el repte. Exclusiva i ven xula.

logo OK_vermell2t2

Comencem? 🙂

Senderisme

En aquest nova etapa de Pirineu Infinit estem molt il·lusionats per incorporar una nova disciplina de muntanya a la nostre Agenda, el Senderime.

Després de 10 anys d’experiència preparant viatges i guiant per diferents companyies, empreses o centres excursionistes. Ens hem decidir a fer-les per tots els nostres participants i adaptar-les a les necessitats que creiem són les que s’adeqüen més. Tres Paraules; Respecte, Formació i Compartir. Respecte per l’entorn, formació per més seguretat i compartir per viure-ho amb més intensitat.

IMG_4115
Tenim preparades activitats guiades de Senderisme amb varis formats i per totes les dificultats;

✔  Per una banda realitzarem activitats d’una jornada, realitzarem rutes properes a Barcelona, de no més de 2 hores amb cotxe. Descobrirem secrets a prop de casa que mai t’ho haguessis pensat que hi eren. Es realitzaran un dijous de cada mes i durant el cap de setmana.

✔  Escapades de caps de setmana i ponts. Són sortides a llocs d’interes natural on farem nit per la zona, tant en hostals de muntanya com refugis. L’objectiu és aprofitar el màxim per conèixer i desconnectar tot caminat.

✔  Els Reptes, En aquestes activitats guiades el format no és el principal, sinó l’objectiu. Es tracten de reptes muntanyencs que anirem oferint durant l’any. Ascensions històriques, senders oblidats, travesses atrevides… En aquestes activitats hi haurà un clar interès esportiu. Pots veure’n un exemple amb el repte Grans Ascensions que ja està en marxa.

✔  Viatges, cada estació de l’any tindrà un viatge preparat. Es faran amb grup i el format cuida a parts iguals les rutes escollides, el territori en que es farà com les comoditats pel participant. Sempre intentat donar una qualitat apropiada per gaudir de les vacances!
Com sempre les nostres activitats tenen una clara estacionalitat, totes les eleccions que farem les podreu trobar al calendari de la nostre Agenda. Cada estació de l’any escollim rutes per què siguin exuberants i adequades.

Encantats de caminar amb vosaltres 🙂

Sorteig curs escalada per dues persones

SORTEIG D’UN CURS D’INICIACIÓ A L’ESCALADA PER DUES PERSONES

Estem de promoció, i volem que sortiu amb nosaltres a la muntanya! Per això sortegem amb tots vosaltres un curs de d’iniciació a l’escalada per dues persones.

El curs gratuït pels afortunat tindrà una validesa d’un any.

El premiat es sabrà el proper 30 de maig, i ja podrà assistir, si ho desitja, al curs que realitzem el dia 19 de juny.

Disciplines i formes de l’escalada

FORMES I DISCIPLINES DE L’ESCALADA

Distingir i separar les diferent maneres en que s’escala no és fàcil i no sempre posa a tothom d’acord pels grans “matisos” que si presten. En aquest escrit intentem descriure no sols les disciplines més practicades, sinó que també separem la forma en que s’escala ja que també és rellevant. D’aquesta forma separem la manera en que escalem de la disciplina en qüestió.

Igualment ens hem centrat a l’escalada en roca, ja que hi ha varies superfícies per les que podem escalar, com el gel o plafons artificials (rocòdroms).

FORMES D’ESCALAR

En aquest aparta es distingeixen les tres formes que tenim per progressar per la roca, la pregunta és, com pugem?

 

ESCALADA EN LLIURE

Escalar en lliure significa escalar utilitzant únicament els recursos físics i tècnics, ajudats per mans, peus i la resta del cos si ens fa falta. Però mai utilitzarem elements artificials per ajudar-nos a la progressió. Tenim varies taules de graduació per diferenciar les dificultats d’una paret, la més coneguda i utilitzada a casa nostre és la graduació francesa que va del 4a grau de dificultat fins a 9b com a més difícil.

Escalada en lliure

ESCALADA EN ARTIFICIAL

Encara que aquesta forma d’escalar sigui en si mateixa una disciplina, també és una forma d’escalar. Escalarem amb aquesta tècniques, quan ens ajudem d’elements artificials que no són naturals de la roca per progressar. També tenim graduació que marca la dificultat a l’hora de progressar, però en aquest cas, també entre en joc l’exposició (el grau de perillositat de la caiguda). La graduació d’aquest tipus d’escalada sempre anirà presidida de la lletra A i un número després del 0 al 5 (de més fàcil a més difícil)

Escalada en artificial

ESCALADA COMBINADA

En aquest cas, com diu el seu nom, utilitzarem les dues formes d’escalar anteriors. Utilitzarem l’escalada lliure i l’escalada artificial segons ens convingui o les dificultats ens permetin. No té una graduació especifica, la graduació dependrà en cada cas de la forma que estiguem escalant.

DISCIPLINES DE L’ESCALADA

En aquest apartat diferenciem entre les disciplines d’escalada més practicades, que depenen del on, com i amb què. En aquest cas les preguntes serien tres, on? Com? I amb què?

 

ESCALADA EN BLOC

Escalada purament en lliure i sense elements de seguretat, més que un matalàs al terra per parar l’impacte. En el bloc, escalarem principalment rocs i pedres de grans dimensions. I l’objectiu és seguir un itinerari/ruta de passos d’escalada de dificultat gestual i força. Aquesta disciplina concentra i maximitza l’expressió corporal, se’n l’objectiu de molts escaladors trobar el seu màxim físic i tècnic.

Escalada en bloc

ESCALADA PSCICOBLOC

En aquesta disciplina escalarem també amb lliure, però no hi ha elements de seguretat, sempre s’escala sobre el mar i en cas de caiguda cauríem a l’aigua. En aquest cas, s’escalarà sobre penya-segats (prèvia prospecció de la zona aquàtica de caiguda) amb gran varietat d’alçades. L’objectiu és la dificultat física i tècnica, i té un alt component mental ja que l’escalador té la incertesa de com serà la caiguda a l’aigua.

Pscicobloc

ESCALADA ESPORTIVA

És la disciplina reina de l’escalada, si més no, la més practicada. S’escala amb lliure igual que l’escalada en bloc, però en aquesta ocasió tenim com a elements de protecció ancoratges fixes prèviament instal·lats a la paret per protegir l’escalador. En aquest cas l’escalador no només escalarà sinó que també haurà d’assegurar-se ajudat per una corda que farà passar per aquests ancoratges (ajudat també, per un altre element d’unió, la cinta express). L’entorn natural per aquesta disciplina són parets, penyes o murs de roca amb alçades molt variades. L’objectiu és arribar al final d’aquestes rutes pre-instalades sense caure. En aquest cas l’escalador també va a buscar la màxima dificultat, tenint a més, un component psicològic més elevat per les possibles caigudes en alçada.

Escalada esportiva

ESCALADA TRADICIONAL

És molt similar a l’escalada esportiva, ja que també és escalada en lliure. Però en aquesta ocasió els ancoratges de protecció per les caigudes no seran fixes a la paret, sinó que l’escalador els haurà d’anar col·locant a mesura que va progressant a les debilitats de la roca, com fissures, forats o ponts de roca. Aquests encoratges es diuen flotants o d’autoprotecció, i poden ser elements molt bàsics, com molt tecnològics ja que n’hi ha una gran varietat. Els més coneguts són els encastadors i els friends. L’objectiu d’aquests escaladors és en molts casos ètics, però també de la recerca de la dificultat i estímuls psicològics més alts.

Escalada tradicional

Ancoratge fixa

Ancoratge flotant

ESCALADA ARTIFICIAL

Aquesta és una forma d’escalar però també una disciplina. Com hem dit anteriorment s’ajuda d’elements artificials per progressar. També tindrem com a element de seguretat una corda, però en el cas dels ancoratges de parets poden ser indistintament fixes, com ancoratges d’autoprotecció. Ja que aquesta serà una part molt rellevant per marcar la dificultats de les rutes. L’objectiu d’aquesta disciplina és superar murs de roca que escalant en lliure ens seria impossible o molt arriscat. Es tracta d’una escalada molt laboriosa (ja que ens molts casos hem de col·locar ancoratges d’autoprotecció) i lenta en molt casos, es necessita un alt contingut de destresa per emplaçar ancoratges i per aguantar la pressió psicològica per una eventual caiguda.

Escalada artificial

ESCALADA VIA LLARGA O DE VARIS LLARGS

Aquesta disciplina d’escalada acull la resta de les disciplines (esportiva, tradicional i artificial), ja que una ruta de via llarga pot tenir una o totes les disciplina en el seu recorregut. Una via llarga és un recorregut per una paret, una agulla, roca o vessant de dimensions considerables. Els elements de seguretat que ens trobem al recorregut poden ser nuls o complerts, dependrà de la ètica del primer escalador que va passar per aquest recorregut. Com es veu, és molt variada aquesta disciplina, però tots els escaladors han de dominar les tècniques d’encordament i d’alternar els llargs, ja que en aquesta disciplina i per  la longitud de la ruta, hem d’anar alternant llargs (trams de no més de 60 mts) amb el company per recollir el material de seguretat i recollir cordes. L’objectiu d’aquests escaladors són molt variades també, ja que molts tenen com objectiu fer el cim i acabar el recorregut per complert. I d’altres prefereixen donar-li més rellevància a la forma que escalarà aquesta ruta. En aquesta disciplina doncs, si tenim una via de 200 mts i totalment equipada amb ancoratges fixes, diem que és una escalada esportiva de varis llargs. O si tenim una via de 100 mts on és necessita escalar amb tècniques d’artificial, diem que és una via llarga d’escalada artificial per exemple. Però també hi haurien vies llargues combinades o via llarga tradicional…

Escalada via llarga

Tenim moltes altres disciplines, com el solo integrat, solitari, climb-base, big-wall… Però les citades són les més usuals i practicades.

Normalment els escaladors comencen practicant l’escalada esportiva, i d’aquesta es van redirigint a les disciplines que més li agraden. Però sense deixar de practicar l’escalada esportiva, perquè com diem, és la base de tot lo altre!

 

Salut 🙂

Dossier “express” per al curs de via llarga

DOSSIER “EXPRESS” PER AL CURS DE VIA LLARGA

Sempre intentem que la formació d’activitats de muntanya i escalada que fem siguin divertits i distrets. Però sobretot volem que siguin útils.

Per això i perquè sabem que ha vegades és difícil retenir tots els conceptes que ensenyem, hem creat un dossier que facilita la feia a l’hora de repassar i recordar el que hem aprés als cursos. Aquest dossier és ve acompanyar de fotografies de les principals maniobres que realitzem al llarg d’una via llarg i destaquem els punts més rellevants i importants que hem de tenir presents. Facilitem un seguit de vinyetes amb maniobres bàsiques i espai suficient per prendre els nostres apunts durant el curs.

Un altre apartat que volem destacat és com planificar una jornada d’escalada, la previsió meteorologia, la via, el material necessari… Bé, en resum si som capaços d’afrontar una via i com analitzar-ho correctament perquè el dia segui perfecte. En aquest dossier en parlem i posem un exemple perquè el pugueu seguir i agafar bons hàbits per la vostre planificació.

Una bona eina que us facilitarà l’aprenentatge i més important encara, un repàs ràpid i visual pel dia abans d’afrontar la vostre primera via llarga sense instructors.

Escalada a l’agualla Dibona

ESCALADA AGULLA DIBONA

LA PERSONA FA LA GESTA O LA MUNTANYA FA L’HEROI?

No podem parlar de l’Agulla Dibona sense nombrar a l’heroi d’aquest poema èpica, Angelo Dibona. Aquest és un dels personatges més coneguts de la història de l’alpinisme del segle passat, gran guia de muntanya i natal de Cortina D’Ampezzo, va fer del seu terreny de joc les grans Dolomites i alps francesos .

Angelo Dibona va ser entre d’altres, l’impel•lent de l’escalada lliure. O sigui que de retruc, un visionari i pare de l’escalada esportiva com la coneixem. Un exemple són  alguns dels escrits que ens va deixar, on feia gala del poc material de protecció que utilitzava per les seves ascensions. Quelcom que contrastava amb les habituals tècniques d’artificial utilitzades a l’època.

Angelo Dibona

Moltes de les seves activitats alpines eren destacables i rellevants, sobretot, i és d’entendre, abans d’esclatar la Gran Guerra. On un dels tràgics telons de fons van ser a les seves estimades Dolomites, contradiccions de la historia entre la bellesa del lloc i la barbàrie de la guerra. Entre les seves activitats més interessants varen ser la cantonada N-O de la Cime Grande di Lavaredo (1909), La cara Oest del Tofane di Rozes o la que ens reuneix aquí, la primera ascensió de la Pain de Sucre du Soreiller (1913) Avui dia anomenada per aquesta gesta, l’Agulla Dibona!

Altres grans alpinistes també varen deixar petja aquesta catedral natural, entre ells en Gaston Rebuffat, que deixava impresa  aquesta expressió ja històrica;

“Aquesta agulla és un monument de pedra de la Terra i el temps per la humanitat, una extraordinària escultura en el cel, la llum i el silenci del Oisans. Les mateixes gestes dels escaladors en altres muntanyes no serien tan belles. Aquesta agulla va ser la pregunta, escalar-la, la resposta.”

 

LA VIA: VISITE OBLIGATOIRE

 

Després de passar una setmana per els Alps francesos i Suïssos, acabar amb una ascensió a l’agulla Dibona era la nostre cirereta. En el nostre cas, i per aconseguir una ascensió en express per després poder fer via a casa, vam decidir fer la visite obligatoire (1988 TD, 6a/b de 300m). Una via amb dificultats baixes i ancoratges fixes, que ens permetrien portar el pes just per caminar i escalar amb rapidesa.

La situació normal en aquestes i altres grans emblemes alpinístics, és trobar-te l’agulla amb incomptables escaladors, però no va ser així. Vàrem poder  gaudir de la seva vesant sud amb solitud. Una sort i un goix que no oblidarem.

Pel que fa l’aproximació d’aquesta agulla ens caldran 2h, però en compte! Nosaltres vàrem tenir un ritme alt i un pes mins. Si heu de passat la nit al refugi o porteu material per vies d’autoprotecció podeu anar de les 2’30h a les 3h se’ns dubte.

Per seguir la via no vam tenir més complicació que seguir l’itinerari equipat, malgrat el sobre equipament de vies que vàrem observar.  La ruta ens brinda passatges ven dispars  entre si. Podem passar plaques verticals on jugarem amb l’equilibri com a millor opció, canalissos granítics difícils de trobar, fissures o passos atlètics. En el nostre cas, per donar més emoció a la ruta, a la part superior vàrem desviar-nos per superar uns sostres amb passos durs i difícils de veure. En fi, tampoc ens podríem perdre, acabàvem al cim de l’agulla si o si.

Com que no vàrem fer més vies que aquesta, no puc recomanar-ne una altre, de fet la vam gaudir molt i va ser una bona forma i elegant d’ascendir l’agulla.

IMPRESIONS

A la vida d’un escalador hi ha coses, situacions, companys, llocs… Que ens fan sentir vius i gaudir d’una forma més intensa. En aquest cas, tant el lloc, com el company, com la situació… En ocasions necessitem donar sentit al que fem, però en altres, és el que fem que té sentit. En aquesta ascensió lluny dels números, el bullici i amb una energia especial , et sents més escalador. Potser no tenen sentit aquestes paraules, però si ho té, el que sens i perdura.

Escalada a la costa brava, via “Mar i cel i terra”

ESCALADA A LA COSTA BRAVA

L’escalada als penya-segats de la Costa Brava sempre ha estat a la retina de molts escaladors amb ganes de noves sensacions i diferents reptes. La perfecte amalgama del mar i muntanya per molts, té un encant innegable. No cal dir que Catalunya és una terra de muntanya i mar, i a la Costa Brava aquests s’entretopen.

De nord a sud ja són molts els penya-segats que tenen rutes obertes o equipades per l’escalada. Tant bon punt comencen les parets verticals, comencen aquestes. Les primeres i més populares es troben a l’entorn de la Cala Montgó (l’Escala) on es pot practicar el psicobloc, l’escalada esportiva o l’escalada tradicional a parts iguales. Properament, es troben les vies d’escalada de via llarga més transitades. Es troben a un entorn màgic, la punta Ventosa. En aquest indret s’hi troben tres vies obertes, on cal destacar la clàssica “Intrèpida Sirena”, amb un nom molt ben trobat que fa referència al conte popular de l’amor d’una sirena i un pastor que decideixen trobar-se a mig camí, l’Empordà.

La següent penya que trobem al resseguir el litoral, és la Punta Miladones, una paret que ha vist el pas dels primers  escaladors a la Costa Brava, la via Anglada-Cerdà dels anys 70, n’és un exemple clar.

Per últim, els penya-segats més propers de l’Estartit,  són els escollits pel nou torn d’escaladors. Ens els últims dos anys un mateix col·lectiu d’escaladors ha obert tres rutes ven atractives i diferents entre elles, ens trobem al Cap de la Barra. La via “wyatts”, la via “Bros” en memòria d’un dels esportistes més coneguts i polivalents de Catalunya l’Àlvaro Bultó i la recent estrenada “mar, cel i terra”.

Aquests penya-segats són, segurament, els més rellevants i coneguts de l’escalada a la Costa Brava, però és segur que no són tots els que hi han.

LA VIA “MAR, CEL I TERRA”

 

Aquest passat 30 de gener, vàrem anar a fer la primera repetició de la via “mar, cel i terra” m’entres dos companys més repetien la propera via Bros. Sempre que es va a escalar un penya-segat i s’arriba al filó de roca que don al mar, esclaten les primeres emocions, baixar rapelant amb direcció al mar sembla ser contra-natura, el buit líquid. Per arribar a l’inici del recorregut necessitem dos ràpels i una mica de destresa per aconseguir que les cordes no se’ns mullin. La ruta té 4 llargs i escassos 100 mts, però malgrat això la vius amb intensitat, tots els seus llargs són desplomats i assenten repte per l’escalador comú.

Tota la ruta està equipada amb ancoratges fixes inoxidables i amb producte químic, un gran què en aquest tipus de via arran de mar. Però no ens hem de confiar, de les tres vies que hi ha al Cap de la Barra és la més obligada i la que té un grau més elevat.

Una ruta ÉSmolt interessant on cada llarg ens brinda un gran regal pels sentits.

PER ACABAR…

Al trobar-nos propers a l’Estartit, aquesta escalada ha de ser complementada amb una bona paella amb vistes al port. Jo no vull dir res, però les paelles de Can Felix són genials per acabar la jornada relaxats, despreocupats i gaudint del que ens dona la vida. Natura, amistat i sentits!

Sorteig curs escalada per dues persones

SORTEIG D’UN CURS D’INICIACIÓ A L’ESCALADA PER DUES PERSONES

Estem de promoció, i volem que sortiu amb nosaltres a la muntanya! Per això sortegem amb tots vosaltres un curs de d’iniciació a l’escalada per dues persones.

El curs gratuït pels afortunat tindrà una validesa d’un any.

El premiat es sabrà el proper 30 de maig, i ja podrà assistir, si ho desitja, al curs que realitzem el dia 19 de juny.

Obrir xat
Necessites ajuda?