Disciplines i formes de l’escalada

FORMES I DISCIPLINES DE L’ESCALADA

Distingir i separar les diferent maneres en que s’escala no és fàcil i no sempre posa a tothom d’acord pels grans “matisos” que si presten. En aquest escrit intentem descriure no sols les disciplines més practicades, sinó que també separem la forma en que s’escala ja que també és rellevant. D’aquesta forma separem la manera en que escalem de la disciplina en qüestió.

Igualment ens hem centrat a l’escalada en roca, ja que hi ha varies superfícies per les que podem escalar, com el gel o plafons artificials (rocòdroms).

FORMES D’ESCALAR

En aquest aparta es distingeixen les tres formes que tenim per progressar per la roca, la pregunta és, com pugem?

 

ESCALADA EN LLIURE

Escalar en lliure significa escalar utilitzant únicament els recursos físics i tècnics, ajudats per mans, peus i la resta del cos si ens fa falta. Però mai utilitzarem elements artificials per ajudar-nos a la progressió. Tenim varies taules de graduació per diferenciar les dificultats d’una paret, la més coneguda i utilitzada a casa nostre és la graduació francesa que va del 4a grau de dificultat fins a 9b com a més difícil.

Escalada en lliure

ESCALADA EN ARTIFICIAL

Encara que aquesta forma d’escalar sigui en si mateixa una disciplina, també és una forma d’escalar. Escalarem amb aquesta tècniques, quan ens ajudem d’elements artificials que no són naturals de la roca per progressar. També tenim graduació que marca la dificultat a l’hora de progressar, però en aquest cas, també entre en joc l’exposició (el grau de perillositat de la caiguda). La graduació d’aquest tipus d’escalada sempre anirà presidida de la lletra A i un número després del 0 al 5 (de més fàcil a més difícil)

Escalada en artificial

ESCALADA COMBINADA

En aquest cas, com diu el seu nom, utilitzarem les dues formes d’escalar anteriors. Utilitzarem l’escalada lliure i l’escalada artificial segons ens convingui o les dificultats ens permetin. No té una graduació especifica, la graduació dependrà en cada cas de la forma que estiguem escalant.

DISCIPLINES DE L’ESCALADA

En aquest apartat diferenciem entre les disciplines d’escalada més practicades, que depenen del on, com i amb què. En aquest cas les preguntes serien tres, on? Com? I amb què?

 

ESCALADA EN BLOC

Escalada purament en lliure i sense elements de seguretat, més que un matalàs al terra per parar l’impacte. En el bloc, escalarem principalment rocs i pedres de grans dimensions. I l’objectiu és seguir un itinerari/ruta de passos d’escalada de dificultat gestual i força. Aquesta disciplina concentra i maximitza l’expressió corporal, se’n l’objectiu de molts escaladors trobar el seu màxim físic i tècnic.

Escalada en bloc

ESCALADA PSCICOBLOC

En aquesta disciplina escalarem també amb lliure, però no hi ha elements de seguretat, sempre s’escala sobre el mar i en cas de caiguda cauríem a l’aigua. En aquest cas, s’escalarà sobre penya-segats (prèvia prospecció de la zona aquàtica de caiguda) amb gran varietat d’alçades. L’objectiu és la dificultat física i tècnica, i té un alt component mental ja que l’escalador té la incertesa de com serà la caiguda a l’aigua.

Pscicobloc

ESCALADA ESPORTIVA

És la disciplina reina de l’escalada, si més no, la més practicada. S’escala amb lliure igual que l’escalada en bloc, però en aquesta ocasió tenim com a elements de protecció ancoratges fixes prèviament instal·lats a la paret per protegir l’escalador. En aquest cas l’escalador no només escalarà sinó que també haurà d’assegurar-se ajudat per una corda que farà passar per aquests ancoratges (ajudat també, per un altre element d’unió, la cinta express). L’entorn natural per aquesta disciplina són parets, penyes o murs de roca amb alçades molt variades. L’objectiu és arribar al final d’aquestes rutes pre-instalades sense caure. En aquest cas l’escalador també va a buscar la màxima dificultat, tenint a més, un component psicològic més elevat per les possibles caigudes en alçada.

Escalada esportiva

ESCALADA TRADICIONAL

És molt similar a l’escalada esportiva, ja que també és escalada en lliure. Però en aquesta ocasió els ancoratges de protecció per les caigudes no seran fixes a la paret, sinó que l’escalador els haurà d’anar col·locant a mesura que va progressant a les debilitats de la roca, com fissures, forats o ponts de roca. Aquests encoratges es diuen flotants o d’autoprotecció, i poden ser elements molt bàsics, com molt tecnològics ja que n’hi ha una gran varietat. Els més coneguts són els encastadors i els friends. L’objectiu d’aquests escaladors és en molts casos ètics, però també de la recerca de la dificultat i estímuls psicològics més alts.

Escalada tradicional

Ancoratge fixa

Ancoratge flotant

ESCALADA ARTIFICIAL

Aquesta és una forma d’escalar però també una disciplina. Com hem dit anteriorment s’ajuda d’elements artificials per progressar. També tindrem com a element de seguretat una corda, però en el cas dels ancoratges de parets poden ser indistintament fixes, com ancoratges d’autoprotecció. Ja que aquesta serà una part molt rellevant per marcar la dificultats de les rutes. L’objectiu d’aquesta disciplina és superar murs de roca que escalant en lliure ens seria impossible o molt arriscat. Es tracta d’una escalada molt laboriosa (ja que ens molts casos hem de col·locar ancoratges d’autoprotecció) i lenta en molt casos, es necessita un alt contingut de destresa per emplaçar ancoratges i per aguantar la pressió psicològica per una eventual caiguda.

Escalada artificial

ESCALADA VIA LLARGA O DE VARIS LLARGS

Aquesta disciplina d’escalada acull la resta de les disciplines (esportiva, tradicional i artificial), ja que una ruta de via llarga pot tenir una o totes les disciplina en el seu recorregut. Una via llarga és un recorregut per una paret, una agulla, roca o vessant de dimensions considerables. Els elements de seguretat que ens trobem al recorregut poden ser nuls o complerts, dependrà de la ètica del primer escalador que va passar per aquest recorregut. Com es veu, és molt variada aquesta disciplina, però tots els escaladors han de dominar les tècniques d’encordament i d’alternar els llargs, ja que en aquesta disciplina i per  la longitud de la ruta, hem d’anar alternant llargs (trams de no més de 60 mts) amb el company per recollir el material de seguretat i recollir cordes. L’objectiu d’aquests escaladors són molt variades també, ja que molts tenen com objectiu fer el cim i acabar el recorregut per complert. I d’altres prefereixen donar-li més rellevància a la forma que escalarà aquesta ruta. En aquesta disciplina doncs, si tenim una via de 200 mts i totalment equipada amb ancoratges fixes, diem que és una escalada esportiva de varis llargs. O si tenim una via de 100 mts on és necessita escalar amb tècniques d’artificial, diem que és una via llarga d’escalada artificial per exemple. Però també hi haurien vies llargues combinades o via llarga tradicional…

Escalada via llarga

Tenim moltes altres disciplines, com el solo integrat, solitari, climb-base, big-wall… Però les citades són les més usuals i practicades.

Normalment els escaladors comencen practicant l’escalada esportiva, i d’aquesta es van redirigint a les disciplines que més li agraden. Però sense deixar de practicar l’escalada esportiva, perquè com diem, és la base de tot lo altre!

 

Salut 🙂

Escalada a l’agualla Dibona

ESCALADA AGULLA DIBONA

LA PERSONA FA LA GESTA O LA MUNTANYA FA L’HEROI?

No podem parlar de l’Agulla Dibona sense nombrar a l’heroi d’aquest poema èpica, Angelo Dibona. Aquest és un dels personatges més coneguts de la història de l’alpinisme del segle passat, gran guia de muntanya i natal de Cortina D’Ampezzo, va fer del seu terreny de joc les grans Dolomites i alps francesos .

Angelo Dibona va ser entre d’altres, l’impel•lent de l’escalada lliure. O sigui que de retruc, un visionari i pare de l’escalada esportiva com la coneixem. Un exemple són  alguns dels escrits que ens va deixar, on feia gala del poc material de protecció que utilitzava per les seves ascensions. Quelcom que contrastava amb les habituals tècniques d’artificial utilitzades a l’època.

Angelo Dibona

Moltes de les seves activitats alpines eren destacables i rellevants, sobretot, i és d’entendre, abans d’esclatar la Gran Guerra. On un dels tràgics telons de fons van ser a les seves estimades Dolomites, contradiccions de la historia entre la bellesa del lloc i la barbàrie de la guerra. Entre les seves activitats més interessants varen ser la cantonada N-O de la Cime Grande di Lavaredo (1909), La cara Oest del Tofane di Rozes o la que ens reuneix aquí, la primera ascensió de la Pain de Sucre du Soreiller (1913) Avui dia anomenada per aquesta gesta, l’Agulla Dibona!

Altres grans alpinistes també varen deixar petja aquesta catedral natural, entre ells en Gaston Rebuffat, que deixava impresa  aquesta expressió ja històrica;

“Aquesta agulla és un monument de pedra de la Terra i el temps per la humanitat, una extraordinària escultura en el cel, la llum i el silenci del Oisans. Les mateixes gestes dels escaladors en altres muntanyes no serien tan belles. Aquesta agulla va ser la pregunta, escalar-la, la resposta.”

 

LA VIA: VISITE OBLIGATOIRE

 

Després de passar una setmana per els Alps francesos i Suïssos, acabar amb una ascensió a l’agulla Dibona era la nostre cirereta. En el nostre cas, i per aconseguir una ascensió en express per després poder fer via a casa, vam decidir fer la visite obligatoire (1988 TD, 6a/b de 300m). Una via amb dificultats baixes i ancoratges fixes, que ens permetrien portar el pes just per caminar i escalar amb rapidesa.

La situació normal en aquestes i altres grans emblemes alpinístics, és trobar-te l’agulla amb incomptables escaladors, però no va ser així. Vàrem poder  gaudir de la seva vesant sud amb solitud. Una sort i un goix que no oblidarem.

Pel que fa l’aproximació d’aquesta agulla ens caldran 2h, però en compte! Nosaltres vàrem tenir un ritme alt i un pes mins. Si heu de passat la nit al refugi o porteu material per vies d’autoprotecció podeu anar de les 2’30h a les 3h se’ns dubte.

Per seguir la via no vam tenir més complicació que seguir l’itinerari equipat, malgrat el sobre equipament de vies que vàrem observar.  La ruta ens brinda passatges ven dispars  entre si. Podem passar plaques verticals on jugarem amb l’equilibri com a millor opció, canalissos granítics difícils de trobar, fissures o passos atlètics. En el nostre cas, per donar més emoció a la ruta, a la part superior vàrem desviar-nos per superar uns sostres amb passos durs i difícils de veure. En fi, tampoc ens podríem perdre, acabàvem al cim de l’agulla si o si.

Com que no vàrem fer més vies que aquesta, no puc recomanar-ne una altre, de fet la vam gaudir molt i va ser una bona forma i elegant d’ascendir l’agulla.

IMPRESIONS

A la vida d’un escalador hi ha coses, situacions, companys, llocs… Que ens fan sentir vius i gaudir d’una forma més intensa. En aquest cas, tant el lloc, com el company, com la situació… En ocasions necessitem donar sentit al que fem, però en altres, és el que fem que té sentit. En aquesta ascensió lluny dels números, el bullici i amb una energia especial , et sents més escalador. Potser no tenen sentit aquestes paraules, però si ho té, el que sens i perdura.

Escalada a la costa brava, via “Mar i cel i terra”

ESCALADA A LA COSTA BRAVA

L’escalada als penya-segats de la Costa Brava sempre ha estat a la retina de molts escaladors amb ganes de noves sensacions i diferents reptes. La perfecte amalgama del mar i muntanya per molts, té un encant innegable. No cal dir que Catalunya és una terra de muntanya i mar, i a la Costa Brava aquests s’entretopen.

De nord a sud ja són molts els penya-segats que tenen rutes obertes o equipades per l’escalada. Tant bon punt comencen les parets verticals, comencen aquestes. Les primeres i més populares es troben a l’entorn de la Cala Montgó (l’Escala) on es pot practicar el psicobloc, l’escalada esportiva o l’escalada tradicional a parts iguales. Properament, es troben les vies d’escalada de via llarga més transitades. Es troben a un entorn màgic, la punta Ventosa. En aquest indret s’hi troben tres vies obertes, on cal destacar la clàssica “Intrèpida Sirena”, amb un nom molt ben trobat que fa referència al conte popular de l’amor d’una sirena i un pastor que decideixen trobar-se a mig camí, l’Empordà.

La següent penya que trobem al resseguir el litoral, és la Punta Miladones, una paret que ha vist el pas dels primers  escaladors a la Costa Brava, la via Anglada-Cerdà dels anys 70, n’és un exemple clar.

Per últim, els penya-segats més propers de l’Estartit,  són els escollits pel nou torn d’escaladors. Ens els últims dos anys un mateix col·lectiu d’escaladors ha obert tres rutes ven atractives i diferents entre elles, ens trobem al Cap de la Barra. La via “wyatts”, la via “Bros” en memòria d’un dels esportistes més coneguts i polivalents de Catalunya l’Àlvaro Bultó i la recent estrenada “mar, cel i terra”.

Aquests penya-segats són, segurament, els més rellevants i coneguts de l’escalada a la Costa Brava, però és segur que no són tots els que hi han.

LA VIA “MAR, CEL I TERRA”

 

Aquest passat 30 de gener, vàrem anar a fer la primera repetició de la via “mar, cel i terra” m’entres dos companys més repetien la propera via Bros. Sempre que es va a escalar un penya-segat i s’arriba al filó de roca que don al mar, esclaten les primeres emocions, baixar rapelant amb direcció al mar sembla ser contra-natura, el buit líquid. Per arribar a l’inici del recorregut necessitem dos ràpels i una mica de destresa per aconseguir que les cordes no se’ns mullin. La ruta té 4 llargs i escassos 100 mts, però malgrat això la vius amb intensitat, tots els seus llargs són desplomats i assenten repte per l’escalador comú.

Tota la ruta està equipada amb ancoratges fixes inoxidables i amb producte químic, un gran què en aquest tipus de via arran de mar. Però no ens hem de confiar, de les tres vies que hi ha al Cap de la Barra és la més obligada i la que té un grau més elevat.

Una ruta ÉSmolt interessant on cada llarg ens brinda un gran regal pels sentits.

PER ACABAR…

Al trobar-nos propers a l’Estartit, aquesta escalada ha de ser complementada amb una bona paella amb vistes al port. Jo no vull dir res, però les paelles de Can Felix són genials per acabar la jornada relaxats, despreocupats i gaudint del que ens dona la vida. Natura, amistat i sentits!

4 APPs de muntanya que no poden faltar al teu mòbil

El telèfon mòbil ha esdevingut una eina gairebé indispensable pel nostre dia a dia. Amb aquest aparell estructurem part de les nostres vides.

En les activitats de muntanya també ha esdevingut una eina molt recomanable i fins i tot una font de seguretat. Amb el mòbil podem planificar i dissenyar rutes a casa, consultar condicions de neu, meteorològiques; podem fer un seguiment de la ruta; podem enviar localitzacions i senyals de socors; i un cop a casa podem compartir la nostra activitat, editar-la, etc…

Però, entre la gran quantitat d’APP dedicades al món del Outdoor, quines triem? En aquest post us anomenem quines APPs d’Ourdoor no falten en el nostre telèfon.

APP de seguretat per la muntanya: Alpify

Aquesta nova aplicació per dispositius mòbils enviarà la vostra ubicació  als serveis d’emergència, en cas de pèrdua o accident.

Sense necessitat de connexió de xarxa móbil, podeu fer un avís al 112 només prement un botó.

Aquesta aplicació ja funciona en altres comunitats autònomes amb resultats molt positius: abaratir costos de rescat i el més important, precisió i menys temps de la resposta dels cossos d’emergència.

En un accident a la muntanya el temps és molt important, saber el que has de fer i com fer-ho és imprescindible per tu i els teus companys. Forma’t per la muntanya!

WINDY, l’APP meteorològica definitiva??

No ho podem negar… estem enamorats de WINDY!!. Ho té tot i cada cop que busques trobes més coses noves.

En una sola APP pots trobar una comparativa dels models de previsió meteorològica líders del món:

  • Meteoblue
  • ECMWF i GFS globals.
  • NEMS.
  • AROME
  • ICON locals (per a Europa)
  • NAM (per als EUA).

A més de 35 mapes meteorològics diferents:

  • Velocitat, ratxes i direcció de vent, temperatures.
  • Observació, pronòstic i acumulació de pluja.
  • Acumulació i previsió de neu.
  • Radars meteorològics de gran part del món.
  •  Càmeres web. 
  • Meteogrames i Index CAPE.
  • Observació i pronòstic de temperatures.
  • Pressió atmosfèrica.
  • Onatge.
  • A més de cartografia Open TopoMap, previsió detallada a qualsevol lloc del món, llocs de parapents, kitesurf, aeroports, i un no acabar de frikades meteorològiques…

Si fas esports de muntanya, has de tenir FATMAP

FATMAP s’autoproclama com “l’aplicació número 1 per a esports de muntanya” i, des del nostre punt de vista, té raons per afirmar-ho. Una eina que crea dependència un cop descobreixes les possibilitats que ofereix…

A FATMAP podràs trobar:

  • Mapa exterior 3D global amb informació en temps real i mapes fora de línia.
  • Mapes de bicicleta de muntanya, trail running, senderisme, resort i esquí de muntanya.
  • Mapes de gradient de pendent, allaus, zones planes, aspecte del terreny i més capes, ideals per planificar una ruta hivernal.
  • Mapes Topo Global, Topo oficials de swisstopo, USGS, IGN o basemap.it. Es poden baixar i fer-los servir offline.
  • Imatges impressionants del terreny per satèl·lit, a l’estiu i a l’hivern
  • Grava i reviu totes les teves aventures en 3D. Connexió amb Suunto, Garmin o Strava
  • Eines avançades d’anàlisi del terreny, com ara pendent, elevació, allau i molt més
  • Pots compartir i consultar rutes de la comunitat FATMAP.

Tota la cartografia a Iphigénie

Iphigénie és una aplicació francesa que ens permet tenir una base cartogràfica a nivell mundial difícil d’igualar.

Incloem alguns dels mapes més populars del món:

  • Mapes del ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya).
  • Mapes topogràfics espanyols del IGN
  • OpenTopoMap (topografia mundial).
  • OpenSnowMap (pistes d’esquí a tot el món)
  • Mapes nacionals topogràfics IGN francès
  • Mapes SwissTopo
  • Mapes topogràfics noruecs i molts altres*…

Inclou eines que permeten:

  • Preparar una ruta: Baixeu mapes per accedir fora de línia; crear, editar, importar pistes GPS; posició, importar marcadors útils
  • Seguir rutes: Seguir un track GPS (amb sons d’orientació opcionals per mantenir-vos en el camí); alertes vocals personalitzades; informació com la distància recorreguda, la distància restant, l’hora d’arribada estimada; balisa, per permetre que els contactes escollits segueixin el progrés de la vostra sortida en temps real.
  • Registrar la vostra ruta: Grava el teu track, la teva posició; informació com la distància recorreguda, guany i pèrdua d’elevació, velocitat mitjana i actual…
  • Arxivar la ruta: Pistes i marcadors guardats en una carpeta; Accés al núvol…
  • Compartir la ruta: Exporteu les vostres pistes i marcadors en format GPX.

SI VOLS SABER-NE MÉS, AQUESTES SON LES NOSTRES FORMACIONS

159 €
Formació
Escalada
2 dies
Mig
  • 01-10-2022 / 02-10-2022
    Confirmat
  • 15-10-2022 / 16-10-2022
    Ultimes places
  • 26-11-2022 / 27-11-2022
    Confirmat
169 €
Formació
Crestes
2 dies
Mig
  • 01-10-2022 / 01-10-2022
    Ultimes places
  • 22-10-2022 / 23-10-2022
    Confirmat
  • 05-11-2022 / 06-11-2022
    Confirmat
55 €
Formació
Ràpel
1 dia
Baix
  • 02-10-2022
    Confirmat
  • 01-11-2022
    Confirmat
  • 12-11-2022
    Confirmat
129 €
Formació
Escalada
2 dies
Mig
  • 08-10-2022 / 09-10-2022
    Confirmat
  • 29-10-2022 / 30-10-2022
    Confirmat
  • 19-11-2022 / 20-11-2022
    Confirmat
  • 10-12-2022 / 11-12-2022
    Confirmat
89 €
Formació
Crestes
1 dia
Baix
  • 12-10-2022
    Confirmat
  • 01-11-2022
    Confirmat
129 €
Formació
Escalada
2 dies
Mig
  • 15-10-2022 / 16-10-2022
    Confirmat
  • 29-10-2022 / 30-10-2022
    Confirmat
  • 19-11-2022 / 20-11-2022
    Confirmat
  • 10-12-2022 / 10-12-2022
    Confirmat
49 €
Formació
  • 16-10-2022
    Ultimes places
  • 29-10-2022
    Confirmat
  • 12-11-2022
    Confirmat
125 €
Formació
  • 22-10-2022 / 23-10-2022
    Confirmat
49 €
Formació
  • 13-11-2022
    Confirmat
179 €
Formació
Alpinisme
2 dies
Mig
  • 29-12-2022 / 30-12-2022
    Confirmat

10 consells per una escalada esportiva segura

10 CONSELLS PER UNA ESCALADA ESPORTIVA SEGURA

1.  Respectar els protocols de seguretat

El primer protocol és el conegut checking es realitza abans de començar a escalar. El checking no és res més que una doble comprovació. Pel que fa a l’escalador comprovarà l’aparell d’assegurament del seu company. Primerament si el cap de la corda amb la qual ell escalarà coincideix amb la col·locació adequada de dins l’aparell, seguidament si el mosquetó de seguretat està tancat. La segona part de la comprovació serà el torn de l’assegurador, que comprovarà si el nus de buit està ben fet i si la corda passa pel lloc correcte (pel pont inferior i superior de l’arnès). El següent protocol bàsic es realitza a l’hora de deslligar-se a la reunió i despenjar-s’hi, el que col·loquialment n’hi diem “fer la reunió”. Un cop s’ha realitzat aquesta maniobra, demanem al nostre assegurador que en tensi la corda amb l’assegurador i ens pengem de la corda sense treure el cap d’ancoratge, un cop penjants veurem si hem realitzat correctament aquesta maniobra perquè el cap d’ancoratge estarà destensat. Senyal que la corda ens està aguantant i no tenim errors.

2. Dur casc durant tota la jornada 

Al principi de l’escalada esportiva, al nostre país, pràcticament cap escalador utilitzava casc. Però els anys han passat i la majoria dels accidents a l’escalada esportiva estan relacionats amb despreniment de roques o de capgirar-se al tenir una caiguda, en ambdós casos el casc juga un paper considerable per la nostra seguretat. Tant si escales com si assegures, posa’t casc!

3. Assegurar activament i conèixer la tècnica correcta en cada cas

La figura de l’assegurador és la més important dins la gestió de la seguretat. Aquest, té una visió privilegiada i reposada des del terra, pot preveure situacions de risc, avisar l’escalador de possibles errors i gestionar la corda “activa” d’aquest en cada cas. Avui en dia es creu que assegurar correctament gràcies als aparells autoblocants (gri gri, SUM…) és fàcil i molt segur, i és cert, ho és. Però no tothom coneix les tècniques d’assegurament correctes  en cada cas i situació. Per minimitzar els riscos forma’t i no entris a l’error de creure que saps assegurar al 100 x 100.

4. Cobrir a l’escalador abans de la primera xapa

Per protegir al company d’una mala caiguda abans d’arribar al primer punt on ens assegurem és convenient que el cobrim. Per fer-ho tenim les mateixes bases que l’escalada en bloc, ja que l’escalador fins que no ha passat la seva corda per una primera xapa està exposat a caure a terra. Per evitar ensurts i possibles males caigudes hem de protegir al company en cas de caiguda i minimitzar l’impacta dins del que es pugui.

5. Xapar correctament les cintes express

Quan escalem lluitem contra la gravetat i les complicacions de la roca i les caigudes són inevitables i normals a l’escalada esportiva. Per caure amb seguretat em de coneixent la tècnica de xapatge per minimitzar els riscos de patir una caiguda perillosa. Posar la corda adequadament al mosquetó i conèixer l’orientació que ha de tenir la cinta express en cada cas és bàsic i obligat.


6. Escalar amb la corda rectilínia

La part principal de la cadena de seguretat de l’escalada és la corda, per aquest motiu hem d’intentar que funcioni amb les màximes prestacions possibles i així patir caigudes més segures. Per aprofitar la característica d’absorció del xoc en cas de caiguda, la corda no pot “treballar” fens Z, ja que sinó només “treballaria” la part final d’aquesta. Per evitar-ho portar cintes express llargues dins del nostre joc ens pot ajudar al fet que la corda “treballi” correctament.


7. Escalar correctament vers la corda

Siguem curosos amb la corda a l’hora d’escalar i evitem que aquesta ens quedi per darrere la cama o el braç. Un bon costum dels escaladors més experimentats, és tenir controlada en tot moment la corda i fer els següents moviments d’escalada evitant que aquesta ens quedi per darrere la cama o en un lloc perillós. Podem imaginar-nos l’escalada per plans, la paret, la corda i finalment nosaltres. En cas de caiguda sempre hem d’estar a l’últim pla i, evitar així, entrebancar-nos amb la corda o que se’ns faci un nus. Caure amb una posició errònia vers la corda pot suposar que et donis la volta capgirant-nos  contra la paret. Aprèn a “portar” la corda controlada i nota-la en tot moment.


8. Preveure el fregament  de la corda amb la roca a l’escalada en corriola (top-rope)

Si hem preparat una escalada en corriola (top-rope) per algun company, hem de preveure el fregament de la corda. En algunes ocasions les reunions estan ubicades en llocs poc favorables per aquesta modalitat. Portar material com unes bagues llargues i alguns mosquetons de seguretat poden ser útils per allargar aquestes reunions i evitar que la corda rosi (sobretot en horitzontal per caigudes pendulars).


9. Fer la maniobra de deslligar-se i despenjar-se de la reunió amb seguretat

Popularment, per comoditat i  per dur menys material al porta-materials del talabard (arnès), molts escaladors esportius no porten cap d’ancoratge. Això fa que la seguretat en aquesta maniobra se’n ressenti. Per una bona pràctica d’aquesta maniobra hauries de dur el cap d’ancoratge (pot ser una cinta express amb dos mosquetons de seguretat a cada cap) i un mosquetó de seguretat extra. Recordeu que un mosquetó senzill per ancorar-nos pot ser perillós en cas de patinar o desequilibri.

Per altra banda i a tall de recomanació, pot ser interessant tornar-nos a lligar la corda al talabard i no baixar amb el mosquetó de seguretat per unir la corda amb el talabard al despenjar-se de la reunió si hem de recuperar les cintes express de la via i es tracta d’una via molt sinuosa i canvis de resant.


10. Recopilar informació objectiva i actualitzada del sector i les vies

L’entorn natural és un entorn en constant canvi  i moviment, per això conèixer informació recent del lloc tals com despreniments, estat de  les assegurances, fauna del lloc… Potser útil per no trobar-nos amb què ens ha desaparegut mitja paret, o evitar algun rusc d’abelles o de rebre una multa per escalar algun lloc amb regulació.

Igualment les guies i ressenyes són eines importants per no equivocar-nos de via o saber exactament els metros d’aquestes i  no quedar-nos sense corda al despenjar a l’escalador (un nus al final d’aquesta pot evitar un accident). Tanmateix tindrem una bona referència de com trobar les parets si és la primera vegada que hi anem, i conèixer els principals punts d’interès com aigua, referències d’emergència o qualsevol característica del lloc a tenir en compte.

SI VOLS APRENDRE MÉS, NO ET PERDIS LES NOSTRES FORMACIONS:

159 €
Formació
Escalada
2 dies
Mig
  • 01-10-2022 / 02-10-2022
    Confirmat
  • 15-10-2022 / 16-10-2022
    Ultimes places
  • 26-11-2022 / 27-11-2022
    Confirmat
55 €
Formació
Ràpel
1 dia
Baix
  • 02-10-2022
    Confirmat
  • 01-11-2022
    Confirmat
  • 12-11-2022
    Confirmat
129 €
Formació
Escalada
2 dies
Mig
  • 08-10-2022 / 09-10-2022
    Confirmat
  • 29-10-2022 / 30-10-2022
    Confirmat
  • 19-11-2022 / 20-11-2022
    Confirmat
  • 10-12-2022 / 11-12-2022
    Confirmat
49 €
Formació
  • 16-10-2022
    Ultimes places
  • 29-10-2022
    Confirmat
  • 12-11-2022
    Confirmat
49 €
Formació
  • 13-11-2022
    Confirmat
89 €
Formació
Escalada
1 dia
Alt
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
75 €
Formació
Escalada
1 dia
Mig
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
99 €
Formació
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
249 €
Formació
Escalada
2 dies
Alt
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
79 €
Formació
Escalada
1 dia
Mig
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
179 €
Activitats guiades
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
129 €
Formació
Escalada en roca
2 dies
Alt
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
179 €
Activitats guiades
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
125 €
Activitats guiades
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
199 €
Activitats guiades
Escalada
1, 2, 3 o 4 dies
Baix
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
119 €
Formació
Ràpel
2 dies
Mig
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
125 €
Activitats guiades
Escalada
2 dies
Baix
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
249 €
Activitats guiades
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
59 €
Activitats guiades
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
275 €
Activitats guiades
Escalada
1, 2, 3, 4 o 5 dies
Baix
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
129 €
Formació
Escalada
2 dies
Mig
  • 15-10-2022 / 16-10-2022
    Confirmat
  • 29-10-2022 / 30-10-2022
    Confirmat
  • 19-11-2022 / 20-11-2022
    Confirmat
  • 10-12-2022 / 10-12-2022
    Confirmat
125 €
Formació
  • 22-10-2022 / 23-10-2022
    Confirmat
125 €
Activitats guiades
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats

Multi chain

CAP D’ANCORATGE: MULTI – CHAIN

A la majoria les disciplines de muntanya  em d’utilitzar els coneguts caps d’ancoratges. Aquestes “ancores” que duem a l’arnés i ens permeten fer les maniobres amb seguretat. Podem utilitzar un aro de cinta més un mosquetó de seguretat, una cinta express amb els dos mosquetons de seguretat o fins hi tot un retall de corda anuada també unida a un mosquetó de seguretat. Però aquests elements que s’han anat utilitzant al llarg del temps han deixat patents les seves limitacions a l’hora de graduar-les per una major comoditat o bé la seva falta de versatilitat.

Ja fa bastants anys varen arribar les conegudes Daisy-chain (o cinta provadora), dissenyada especialment com a provador dels ancoratges a l’escalada artificial. Per aquest motiu el cosit que té entre els seus bucles es trenca en forces relativament baixes (entre 3kn i 4kn segons fabricants), per crear un afecta dissipador en cas de caiguda. Però bé això es pot explicar en un altre moment… El cas és que se li varen trobar varies utilitats més aquesta cinta, i una d’elles va ser com a cap d’ancoratge. La seva facilitat i rapidesa a l’hora de graduar-la tant a la reunió, per autorrescat, pel ràpel … ha fet que molts escaladors, tant novells com experts,  la utilitzin principalment com a cap d’ancoratge.  Tot estaria bé si no fos per què la utilització correcte amb aquesta funció és delicada i no tothom ho té en compte.

En aquest video pots comprovar el seu inconvenient:

El neixament de la Multi-Chain

Farà poc més de 10 anys marques americanes com Metolius o Sterling, varen saber veure les necessitats dels escaladors i les possibilitats de les Daisy-chain, per això van dissenyar una alternativa més segura i específica per utilitzar-la com a cap d’ancoratge, i així va ser com va neixer la Multi-chain. Ara farà uns 4 o 5 anys que es comencen a veure amb normalitat a les nostres muntanyes i a les nostres botigues especialitzades preferides, i sembla que serà un element més indispensable en el nostre equip d’escalada o alpinisme.

Que és la Multi-chain?

A diferencia que la Daisy-chain que és una unica cinta cosida, la Multi són varies cintes cosides entre si emulant una cadena. Totes i cadascuna dels seus aros tenen una resistència apròximada de 24kN i poden arribar fins hi tot en alguns casos, aguantar fins a 3 caigudes de factor 2. Bàsicament el que vinc a dir i perquè tothom ho entengui és que està dissenyada per soportar les pitjors caigudes i està pensat per que sigui difícil cometre errors a l’hora de anclar-nos a un encoratge.

Perquè serveix la Multi-chain?

Ja hem explicat que la seva principal funció és com a cap d’ancoratge, i a més es pot utilitzar de varies formes diferents.

Avui en dia per tenir èxit en el mercat de l’alpinisme una de les claus és que un sol element ens serveixi per varies coses, estalviant pes, diners i proporcionant eficàcia i rapides. En una paraula: Versatilitat! Fins hi tot en aquest camps, la multi-chain guanya punts davant de les “eines” de sempre. La Multi-chain ens permet fer-la servir per diferents funcions, que a més he de dir que crec que són realment útils.

1- Cap d’ancoratge unit a la reunió amb un mosquetó de seguretat a l’últim aro de la multi-chain

2- Cap d’ancoratge unit a la reunió amb un mosquetó de seguretat des de un aro intermig

3- Cap d’ancoratge unit a la reunió amb un mosquetó de seguretat a l’últim aro i escursat desde un aro intermig i un altre mosquetó de seguretat

Una de les seves dobles funcions és com ha element de triangulació de reunions en escalada via llarga o al alpinisme. Si amb el company esteu alternant llargs, una forma ràpida i eficaç de triangular la reunió és fer-ho directament amb la Multi-chain. Aquesta funció de moment la limitaria, ja que es pot triangular una reunió si la desmuntes de l’arnés, però quin sentit té si és el teu cap d’ancoratge? Potser com a reunió de fortuna.

Personalment he intentat triangular una reunió sense desmuntar-la de l’arnés, però et quedes massa proper per la falta d’allargada. Per aquest motiu el que faria és allargar-la amb un aro de cinta, però les marques ho desaconsellen. En fi! És possible que més endavant en tregui l’entrellat i fer-la útil també a la pràctica.

1- Triangulació unidireccional agafant el mosquetó central amb dos aros de la multi-chain

2- Triangulació semi-direccional agafant el mosquetó central amb un sol aro

3- Triangulació direccionada cap a una direcció concretat escorçant una banda de la multi-chain i  agafant el mosquetó central

4- Triangulació direccionada a una direcció molt concreta ajudant-se de dos mosquetons de seguretat

Una altre utilitat que veig és útil i ens pot treure d’algun mal de cap és utilitzar-la com a estrep ocasional. En aquest cas sí, que l’haurem de desmuntar de l’arnés, però es tracta d’un ús molt esporàdic. Els aros de la Multi-chain ens garanteixen una bona base pel nostre peu i una bona més que suficient resistència.

També, amb termes pràctics, els aros sobrants del nostre cap d’ancoratge poden ser útils per un major ordre del nostre material, la motxilla o fins hi tot el recull de la corda a reunió… En aquest cas és la imaginació i les necessitats qui ens donaran més usos.

Strep ocasional

Utilització en el ràpel

Com anusar-la correctament?

Majoritàriament els escaladors ens col·loquem les Daisy chain a l’arnés ajudats amb un nus d’alondre, però aquest nus resta molta resistència a la cinta. Per aquest motiu podem utilitzar  un altre nus que no disminueix tant aquesta resistència.

Igualment és important a l’hora de portar ordenada la nostra multi-chain a l’arnés, tenim varies opció possibles.

1- Unint els aros amb el mosquetó de seguretat i guardat al porta manterial

2- Guardat com a cinturó

 

Conclusió i opinió

Finalment i com a simple opinió, crec que Multi-chain és una molt bona opció per la majoria dels escaladors. Segura, versàtil, fàcil d’utilitzar… Una eina com aquesta que de ven segur portarem tots al nostre equip. Això sí, sempre hi ha algun pro. Després de utilitzar-la en moltes ocasions i en veure com l’utilitzen participants en els nostres cursos o a les vies, he arribat a la conclusió que és un element que molesta quan no l’utilitza. Els seus aros no sempre són a la mida que volem i guardar el cap d’ancoratge a l’arnés no és cosa per desordenats. Particularment l’estic guardant amb forma de cinturó (com sempre he fet amb la Daisy-chain) però tampoc li acabo de trobar la millor posició. Segurament no és un greu problema, però la comoditat és molt important a la verticalitat. Igualment crec que moltes de les multi-chain que hi ha al mercat estan sobre dimensionades pel que fa la resistència i també amb el seu preu (entre 22€ i 120€). Si has d’escollir-ne alguna i pots escollir entre tots els models et recomano que els aros no siguin del diàmetre més petit, encara que sembli que et pot donar més opcions a l’hora de graduar-la o de triangular et pot donar molta feina a l’hora de organitzar-te o a l’hora de guardar-la a l’arnés. Igualment aconsello que els aros no siguin molt rígids. He vist models que l’aro de cinta està triplicat i no crec que sigui molt manejable, com més tova sigui la cinta més adaptable i còmode.

SI VOLS SABER MÉS, AQUESTES SÓN LES NOSTRES FORMACIONS:

159 €
Formació
Escalada
2 dies
Mig
  • 01-10-2022 / 02-10-2022
    Confirmat
  • 15-10-2022 / 16-10-2022
    Ultimes places
  • 26-11-2022 / 27-11-2022
    Confirmat
55 €
Formació
Ràpel
1 dia
Baix
  • 02-10-2022
    Confirmat
  • 01-11-2022
    Confirmat
  • 12-11-2022
    Confirmat
129 €
Formació
Escalada
2 dies
Mig
  • 08-10-2022 / 09-10-2022
    Confirmat
  • 29-10-2022 / 30-10-2022
    Confirmat
  • 19-11-2022 / 20-11-2022
    Confirmat
  • 10-12-2022 / 11-12-2022
    Confirmat
129 €
Formació
Escalada
2 dies
Mig
  • 15-10-2022 / 16-10-2022
    Confirmat
  • 29-10-2022 / 30-10-2022
    Confirmat
  • 19-11-2022 / 20-11-2022
    Confirmat
  • 10-12-2022 / 10-12-2022
    Confirmat
49 €
Formació
  • 16-10-2022
    Ultimes places
  • 29-10-2022
    Confirmat
  • 12-11-2022
    Confirmat
125 €
Formació
  • 22-10-2022 / 23-10-2022
    Confirmat
49 €
Formació
  • 13-11-2022
    Confirmat

Com fer el Nus dinàmic?

A l’escalada, com a les crestes, ascensions, descens de barrancs, ferrades, alpinisme… Ens assegurem amb cordes per l’ascens o el descens de llocs escarpats, que ens és perillós fer-ho sense protecció on podem patir una caiguda. Avui dia la tecnologia ens facilita diferents i eficaços aparell que fan aquesta feina, la placa de fre, el vuit i la gran varietat d’aparells auto-blocants en són bons exemples… El nus de vuit subsititueix aquests aparells, com a maniobra de fortuna.

Però que passa quan estem escalant i aquest aparell cau de les nostres mans i el veiem perdre’s al buit? O quan pugem un cim i ens trobem un pas aïllat molt aeri i poc segur que ens barra el pas? I si en el descens d’una muntanya, via ferrada o cresta la pluja ens agafa i el camí baixada es torna impracticable i relliscós?
En tots aquests casos, si no disposem del material tècnic necessari haurem d’improvisar i utilitzar la nostre experiència per què l’activitat segueixi se’n segura i seguim tenint el control.

Per aquest motiu et mostrem com realitzar el nus més famós i versàtil, el Nus Dinàmic o també conegut com Munter o nus UIAA. Estrictament no es tracta d’un nus, sinó d’un sistema, el més senzill i econòmic de tots. Ens permet tant assegurar al primer o el segon de cordada com realitzar un ràpel de fortuna.
Per fer-lo no té molta complicació, fixa’t a les il·lustracions i les diferents formes de fer-lo. Això sí, per que el sistema sigui eficaç i es pugui invertir a l’hora de donar i recollir corda amb facilitat, s’ha de realitzar sobre un mosquetó HMS. .

Nus Dinàmic #1

Primera manera de fer-lo, haurem de tenir les dues mans lliures.

Nus Dinàmic #2

Una altre forma de fer-lo, però en aquest cas és possible realitzar-lo amb una sola mà.

Nus Dinàmic #3

 També podem realitzar el nus dinàmic directament des de la reunió. Possant previamanet el mosquetó i amb l’ajuda d’una sola mà.

Però és segur el dinàmic?

De fet aquest sistema, és molt eficaç i té una capacitat de frenada superior al vuit o les plaques de fre que utilitzem normalment, tot hi que avui dia sigui un recurs poc utilitzat o de fortuna. En canvi per el descens amb ràpel, no s’ha d’utilitzar com a primera opció sinó com un recurs de fortuna en casos de necessitat o perdeu del aparell de descens.

Si ja l’utilitzem, ho fem correctament?

L’inconvenient que té aquest nus, és que rissa molt les cordes, un efecte que complica i molt a l’hora de manipular les cordes a la reunió o quan les hem de recuperar després d’un ràpel. Aquest efecte es nota més si s’utilitza reiteradament per assegurar. Per evitar al màxim aquest efecte i per mantenir la capacitat de fre al màxim, assegurarem amb les cordes paral·leles, és a dir en direcció de lliscament oposada (il·lustració).

Mètode acceptable

Assegurar amb corda recta

 La corda que tenim per assistir la frenada (corda lliure) en cas de caiguda, la podem utilitzar igualment que a la fotografia i el sistema funcionarà. Però fent-ho d’aquesta manera la capacitat de fre serà del 75% i la corda tindrà tendència al ris.

Assegurar amb la corda transversal

 Si al assegurar a l’escalador ho fem amb les cordes transversals, la capacitat de fre del sistema estarà al seu màxim 100%. A més la corda no es rissa tant com amb el mètode anterior.
nuria 6

Curs d’iniciació barranquisme

Què és el ràpel?

Que és el ràpel?

El ràpel es una maniobra de descens per corda mitjançant un  dispositiu de fregament, el qual ens permetrà graduar la velocitat i el ritme per aconseguir un descens segur i controlat.

Es tracta d’una de les maniobres més comunes a les disciplines de muntanya, l’aparell de descens dependrà de la disciplina esportiva i del tipus de corda que fem servir, per exemple:

  • En barranquisme és imprescindible dominar a la perfecció el ràpel i les seves variants ja que el caudal de l’aigua juga un paper molt important a la seguretat del participant. En aquest cas l’aparell primordial serà el VUIT o altres variacions com el PIRANHA de Petzl (per a cordes semiestàtiques).
  • Tant a l’escalada com a l’alpinisme és una maniobra necessària a molts dels descensos després de fer cim, abandonament i fins i tot per la progressió d’algun itinerari concret. En aquestes disciplines, caçoleta i les seves variants tipo REVERSO o ACT-GUIDE (per a cordes dobles dinàmiques). El mateix passa a les vies ferrades, a la progressió per crestes, escalada en gel
Formació Ràpel

Sóc un bloc de text. Feu clic al botó Edita per canviar aquest text. Lorem Ipsum és un text de farciment usat per la indústria de la tipografia i la impremta.

cache_2441732086Disciplina esportiva?

Avui en dia i amb un format més esportiu aquesta maniobra es pot considerar que s’està convertit amb una modalitat pròpiament dit. El seu ràpid aprenentatge, la  relativa senzillesa pel seu domini i el fet que no requereixi de cap condició física especial,  fa que sigui apte per qualsevol persona amb un cert control de la por a les alçades i una mínima destresa. Encara que es tracti d’una maniobra senzilla no està absenta de riscos, s’ha d’assumir que un error potser el desencadenat d’un incident o un accident greu. Per aquesta qüestió aplicar les tècniques de seguretat i els protocols oportuns requerirà de la nostre atenció en tot moment. Comprendre la técnica i establir un ordre forma part de la maniobra en si, per aquest motiu la improvisació i el nerviosisme serà un avís de la mala realització d’aquest.

Postura corporal

Generalment la postura que adoptarem en el ràpel no varia durant el descens. La posició corporal que s’adoptarà ha de ser equilibrat i mantenint un control constant del balanceig i la basculació produït per un únic punt de suport. És a dir, mantindrem l’equilibri com si portéssim uns patins de rodes i haguéssim de repartir el nostre pes sobre ells per no caure.

Per aconseguir la postura idònia el que haurem de fer és mantenir les cames perpendiculars a la paret, estirades i amb una separació entre elles semblant a la distancia entre ombro. El cos el mantindrem recta i com si tinguéssim un suport on recolzar-nos aconseguirem així, una postura còmode i estable. El descens el realitzarem a una velocitat constant i controlada on puguem rectificar la nostre posició en cas de desequilibri. Ho farem com si caminéssim  marxa enrere i sense salts observant en tot moment on posem els peus per no ensopegar-se. Les cames són la part principal del control vers la paret, ens manté allunyats i ens permet la flexió si és necessària. Per aquest motiu no oblideu que haurem de mantenir una certa tensió per aconseguir el control. De la mateixa manera que un nadó comença a fer els seus primers passos poc harmoniosos i poc hàbils, fins a aconseguir un pas compassat i constant.

Quan realitzem el ràpel per primera vegada solem adoptar posicions incorrectes d’onades per situacions no naturals i per la falta de costum a la vertical. Veiem alguns dels exemples més comuns i que s’han d’evitar per aconseguir un aprenentatge correcte;

Un error comú és la de adoptar una posició on les cames no es troben en perpendicular a la paret sinó que es posiciones més avall influint directament a un engarrota-me’n del cos i a una situació incòmode. Aquesta situació ens porta a una pèrdua del control i pot provoca un desequilibri.

Una altre postura incorrecta comuna és la de mantenir les cames per sobre la perpendicular amb la paret, on el cos quedaria excessivament tombat perden la referència de l’equilibri amb la possibilitat de una caiguda.

La separació entre cames també és un factor que influeix al nostre equilibri, un accés de separació entre cames ens aportarà una bona estabilitat però és incòmode i el descens és poc  controlat . Pel contrari unes cames juntes pot ser el causant que perdem l’equilibri en el balanceig amb una possible caiguda de costat.

cache_2441734664Adaptar-se a la paret

Per aconseguir dominar el ràpel saber-nos adaptar a les irregularitats de la paret com a la seva inclinació o orografia és bàsic. Saber preveure moviments,  la posició que adaptarem en casos concrets com amb un sostre, díedre o visualitzar itinerari més idoni que prendrem  zigzageixant per la paret evitant topar amb possibles obstacles formarà part del aprenentatge i únicament els adquirirem amb l’experiència que anem adquirint.

 

 

 

cache_2441735731

SI VOLS APRENDRE MÉS, ET PROPOSEM LES SEGÚENTS FORMACIONS:

659 €
Activitats guiades
Barranquisme
5 dies
Mig
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
55 €
Formació
Ràpel
1 dia
Baix
  • 02-10-2022
    Confirmat
  • 01-11-2022
    Confirmat
  • 12-11-2022
    Confirmat
149 €
Formació
Barranquisme
2 dies
Baix
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
169 €
Formació
Barranquisme
2 dies
Mig
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
120 €
Activitats guiades
Barranquisme
2 dies
Mig
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
119 €
Formació
Ràpel
2 dies
Mig
No tenim cap sortida programada actualment. Contacta'ns i ho mirem plegats
Obrir xat
Necessites ajuda?