Viatge d’escalada a la Gorga del Todra (Marroc)
L’arribada
Benvinguts a Morocoo…!!!
Aquesta és la primera i irònica frase que vam fer sonar a l’arribada a Marrakech. M’explico: Després de llogar un vehicle barat per moure’ns, el nostre amic Abdul, des d’un seu amic, ens fa arribar que ens ve a buscar ell mateix. Perfecte! Si no fos que un cop ens vam trobar i saludar-nos amistosament ens comenta; amb què anem? amb taxi o amb el vostre cotxe…? Sí! És veritat, només ens va dir que ell vindria no que portaria cotxe. Bé, doncs comencem a impregnar-nos de l’estrés col·lectiu d’aquesta ciutat per cercar un nou cotxe. Que si un amic, que si una companyia, que si fem un te a un riad d’un amic… Res! Aprofitem el que estigui a les nostres mans per marxar de la calorosa ciutat i ens plantem a l’estació de bus on surt un modern bus fins a Tinghir, la població més propera al nostre destí. 7h de viatge que travessa els Atles de nord a sud amb un paisatge canviant i prou entretingut ens deixen a l’esperada població. Arribem a les 22.30h, i l’Abdul ens segueix sorprenent desapareixent en un instant i tornant al cap d’uns minuts amb un flamant 4L. Genial! Aquest serà el nostre vehicle els propers dies. Ens encanta! Arribada a la pensió, i la foscor de la nit ens reserva la vista de vertiginoses parets pel matí següent.
Les vies
Normalment preparo les rutes a tenir en compte, imprescindibles, clàssiques… En aquest cas tot i ser un destí molt popular d’escalada, no vaig trobar informació útil ni ben il·lustrada. Tampoc les ressenyes d’en Hassan (guia i aperturista local) ajudaven molt. Ni graus obligats, ni distàncies, equipades o no… Bé! Al final la feina es farà sobre oïdes i sobre terreny.
D’una manera involuntària però seguint una lògica vam començar fent itineraris des del final de la gorga fins la seva boca, vaja, de nord a sud. Les parets recorregudes per ordre van ser “Le Mur du Scorpion”, “Le jardins d’ete”, “Pilier du Couchant”, “Demeuk (Dreta)”, “Aiguille Dugue” i Aiguille Dugrabe”.
Mhmed prisa mata
El primer itinerari escollit és diu Mhmed prisa mata, com dic a la paret de l’Escorpí. Un primer contacte perfecte per nosaltres ja que aquesta via recorre un pilar incrustat a la paret i ens brinda una escalada variada per placa, fissura i sostre. A més, podem comprovar com se’ns dóna el grau de la gorga ja que la via té llargs de 4 a 6b. Orientada a l’Est i amb una alçada total de 220 mts. L’aproximació a peu de via es fa des del pàrquing del final de la gorga, un cop passat els últims tendals de venedors de souvenirs… Com deia l’Abdul “Mafia express”! Remuntem el pendent pedrat per un camí fitat fins gairebé les parets i ens desplaçarem cap a la dreta fins arribar a una fita més gran situada al centre del Mur de l’escorpí (queda a mà dreta del corriol). El seu descens és fa en tres ràpels per la mateixa via.
La primera impressió de la roca de Todra va ser claríssima, compacte, adherent i abrasiva! Només dir que jo em vaig deixar la bossa de magnesi i no la vaig trobar a faltar cap dia. I tant la Vic com en David van quedar amb les mans plenes de senyals.
Via recomanada i combinable. Un dels itineraris de la paret més interessants i recomanat per locals és la via amb el mateix nom que la paret, Le mur du scorpion .
Número 16
L’itinerari següent va ser una via sense nom. Si mirem les ressenyes que hi ha per xarxa, trobem la paret Les jardins d’ete, doncs seria la via número 11. Però si, en canvi, mirem les “noves” ressenyes d’en Hassan trobem la ressenya “Paret de Taghia + Les jardins d’ete” serà la via 16.
Una via on cap llarg arriba al 6a i que supera dos murs seguits, les jardins d’ete i posterior la paret de Taghia (la paret de més alçada de la gorga). Es tracta de la via més llarga que vam realitzar, aproximadament 600 o 650 mts de recorregut. La seva aproximació és zero i el descens es farà seguint les fites des del cim per terreny pedregós i feixuc fins a un corriol que ressegueix la vora d’una antiga riera. Des de dalt de l’altiplà es pot divisar aquest camí, però s’ha de tenir en compte que hi han dues possibilitats d’arribar-hi. A l’esquerra és més evident i fitat, i per la dreta més ràpid però més complicat de seguir el seu traç, (també fitat). La opció ràpida que entre a una canal que hi ha darrera el Pilar de Couchant per sortir ràpidament al cap de poc per unes llastres de roca, que ens portaran a un pla que seguirem fins el camí esmentat. I d’aquí de nou a la gorga. Entre 45 min i 1’15h.
Se’ns dubte una via a repetir. En el total de la seva longitud no vaig trobar més que un parell de llarg mediocres, la resta tots tenien escalada de qualitat i la roca més adherent i abrasiva de la Gorga. Genial via!
Chibania
En el cas del tercer dia, la via escollida ja és en si una excusa per passar-nos per la gorga de Todra. Aquesta via és la Chibania del “Pilier du Couchant”, a diferència dels altres itineraris, d’aquesta sí que hi han moltes referències tant a la xarxa com per la gran part d’escaladors que ja havien estat per aquestes parets. El Pilar de Couchant és l’emblema o el símbol de la Gorga, només veure’l ja et venen ganes d’escalar-lo… Es troba al centre de la gorga i brinda tot d’itineraris interessants a base de sistemes de fissures en la seva majoria. Aquest itinerari conegut fins i tot pels habitants de la gorga que no escalen, segueix un marcat diedra vertical que va de baix a dalt a la dreta del pilar. Amb una graduació mantinguda de 6a a 6b/+, després del primer llarg “tràmit”. Amb una escalada tècnica i amb ambient assegurat, ens posarà a prova les nostres habilitats tant en plaques, diedres fissurats, com a una patinòssica xemeneia angoixant que ens marcarà el grau màxim de la via. Les ressenyes demana friends, però la via està molt ben equipada. Si no vas bé amb aquest grau, un camalot del 2 i un del 3 poden ser útils.
S’ha de tenir en compte que si ens baixem la ressenya que té en Luichy (la noche del loro) penjada al seu web, i és una valoració personal, els graus dels llargs estan decotats.
Té una distancia d’uns 300 mts de recorregut. Una aproximació zero i un descens similar a la via anterior ja que es troba a mig camí d’aquest. Tenir en compte que per un descens més ràpid, s’aconsella baixar per la canal que queda a la dreta del pilar per deixar-lo ràpidament a l’esquerra seguint unes petites fites que ens durant a un pla rocós i d’aquest al camí esmentat al descens anterior.
Via no recomanada, obligada al nostre pas per la gorga!
Soif d’Aujour d’Huir + trekking
Seguint la filosofia de “una cal y una de arena” (una via més exigent i curta, una via de nivell baix però llarga) , per poder escalar tots els dies de l’estada. La via del quart dia va ser una via de fàcil i amb força distància de la paret de “Demeuk dreta”, la via és diu Soif d’Aujour d’Huir. Un itinerari interessant i amb bona escalada els seus primers llargs però que de cop i volta abandona la lògica de traçar una línea fins el cim de la paret, per fer una llarga travessa de dretes per anar a buscar la cresta. Una llàstima, ja que és evident que es pot seguir un traçat fins al cim per aconseguir així una via molt més maca i amb una idea clara. La via, un cop a la cresta, s’ajunta amb una altra via fins al cim, una altra via que aquesta sí, segueix la marcada cresta de la paret des de l’inici…
Via d’uns 500 o 550 mts amb graus fins el 6a i predomini de 5. L’aproximació de nou és nul·la, però contrasta amb el seu descens de més de 1’30h. És evident i es fa seguint el llom de la muntanya deixant a la dreta el penya-segat, no li feu molt cas a les fites. Un cap al cim es veu un coll amb varis creuaments de corriols, aquí és on haurem d’arribar. Des del cim hi ha un petit corriol a la seva esquerra que no es veu per arribar-hi més còmodament. Un cop al coll baixem per la vall per arribar a peu de via de nou.
Però nosaltres el que vam fer va ser una variant que recomano. En comptes de baixar del cim direcció el coll, vam seguir a l’esquerra per una ruta de trekking fins el poble de Tizgui, on estàvem allotjats. Aquest Tresk ens durà a fer una breu visita de la orografia dels altiplans de la zona i una visita per emplaçaments de pastors nòmades. Vam tenir la sort de que hi vam trobar una família ocupant les coves del lloc i instal·lats a la haima. Molt amables ens van convidar a un té bereber amb herbes d’aquell desèrtic paratge… Boníssim!
La via no és per emmarcar, però la jornada amb el trekking va ser molt bona.
Le dierdre + pilier du guetteur
Pel darrer dia de l’estada vam fer dues vies combinades, una via al “Pilier du Gue” i una altra al “Pilier du Grabe”. Dos pilars units per un curt ràpel de 30 mts des del cim del primer.
Les vies respectivament van ser le dierdre i pilier du guetteur. Dues vies de traçat lògics amb graus que van de 5 a 6b. Vies maques, però això sí, les més sobades que vam fer… Suposo que la seva proximitat a l’hotel El Mansour i la seva rapidesa per realitzar-les tenen alguna cosa a veure.
En total deuen tenir entre les dues uns 300 mts i el seu descens es realitza igual que el Pilier du Couchant, ja que estan de costat.
Una bona combinació com a primera via d’una estada a les gorgues, o per deixar un bon sabor de boca abans de marxar. Perquè tot va bé si acaba bé!
Material i parets interessants
Pel que fa al material, vaig utilitzar només 2 friends a una de les vies, i era a un petit flanqueig de III grau… Amb això vull dir que les vies esmentades estan, pel meu criteri, suficientment equipades. Amb això vull dir que la distància mitja entre encoratges era d’uns 2’5 o 3 m, i sempre el passos difícils estaven protegits. Encara que recomano portar material extra si no es va amb un grau mig de 6b assentat.
Nosaltres vam estar cinc dies d’estada, i es clar! Van quedar moltes parets i vies per explorar. Per això deixo aquí escrites les parets que no vam fer però que em vaig quedar amb les ganes… Paret du Levant, jardin de Roches i Plague Mansour. Sempre s’han de buscar excuses per tornar.
La gent
Al llarg de la nostra estada a les gorgues de Todra, han anat passant un seguit de personatges, que també persones, que ens han fet gaudir del viatge no només esportivament sinó que també humanament.
Una persona clau que es feia somriure només veure’l és l’Abdul, l’amo de l’allotjament on estàvem. Amb un manera de veure la vida molt poc materialista i donant molta importància als moments amb els amics. Com deia, el diner se’n va, però els amics queden!
Una altra persona que ens acompanyava allà on anéssim (menys a l’hora d’escalar), es diu Halil. Propietari d’un hotel, segons ell luxós, d’una població propera i cosí de l’Abdul. Aquest ens va explicar molt bé la vida de la gent del lloc, ens ensenyava i compartia amb nosaltres la vida de la població propera Thingir, costums, menjars típics, política de la zona.
En fi! Vam veure passar molta gent per aquell allotjament i tots prou interessants i diferents entre ells…En Moha, Hassan, en Corazón, que era el gosset, gent entranyable i que ràpidament et fas.
Com n’hi deien allà, aquesta és la casa del món!
Aquí teniu el web i el telèfon, bon menjar, habitacions correctes amb bany i molt, molt de bon rotllo. Per altre banda, és més important això que un llit luxós.
Època de l’any
Hi hem estat al mes de Maig i, tant la temperatura com la meteorologia general van ser molt bones per escalar, però s’ha de preveure possibilitat de vent.
Todra es troba aproximadament a 2000 mts. per aquest motiu si voleu combinar aquesta zona amb una altra s’ha de fer per sota d’aquesta alçada, per exemple Trafau. Ja que zones com Taghia ens van arribar noticies que feia molt fred i el temps no era bo.
Salut i Alçada!!
